CastellóenValencià.cat

29-11-2011

El síndic del grup parlamentari del BLOC-Compromís ha anunciat que les Corts Valencianes han aprovat per unanimitat la declaració de Bé d’Interés Cultural de les Normes de Castelló, segons va instar, a proposta del BLOC, el Ple de l’Ajuntament de Castelló ara fa un any. D’aquella notícia ja ens en vam fer ressò en aquesta web.

El portaveu del BLOC-Compromís a l’Ajuntament de Castelló, Enric Nomdedéu, ha explicat que “ens felicitem que les Normes de Castelló hagen estat declarades Bé d’Interés Cultural en la comissió corresponent de les Corts Valencianes. L’Ajuntament de Castelló ja va aprovar per unanimitat, fa un any, instar la Generalitat a reconéixer aquesta qüestió, a proposta del BLOC”.
L’edil del BLOC-Compromís ha recordat que “la signatura, a l’any 1932, a la nostra ciutat, de les Normes de Castelló va representar un fet decisiu, un pas avant cabdal que iniciava el camí que havia de dur el valencià des de la situació de marginació en què es trobava fins a la possibilitat de ser utilitzat en tots els àmbits socials. Tot un exemple cívic oferit al conjunt dels valencians pels signants de les Normes, un acord les conseqüències del qual hem pogut gaudir les generacions posteriors”.
Enric Nomdedéu ha afegit que “les Normes de Castelló, acord decisiu per a la difusió i consolidació del valencià, representen un bé cultural immaterial que ara ha estat reconegut per la Generalitat Valenciana. Òbviament, però, la promoció de la nostra llengua, llengua que compartim valencians, catalans i balears i que ací anomenem valencià, requereix també d’actuacions efectives les quals, per desgràcia, massa sovint hem trobat a faltar. Des del BLOC-Compromís ens alegrem, doncs, per aquest reconeixement que nosaltres vam impulsar, i alhora tenim clar que cal seguir treballant, dia a dia, per tal d’enfortir la situació social de la nostra llengua pròpia

2-8-2011

El nou equip de govern de Ca la Vila sembla que té el mateix (poc) criteri que l’anterior a l’hora d’atorgar subvencions a les associacions culturals. Així es desprén d’una simple ullada a les quantitats que rebran dos entitats que havien sol·licitat ajuts per promoció del valencià.

Es tracta en primer lloc dels Col·lectius per la Llengua – Federació d’Escola Valenciana, i en segon lloc de l’Associació Cultural Cardona Vives.

De la importantíssima tasca en favor de l’ensenyament en valencià que du a terme des de fa anys la primera, no cal que expliquem res: tothom coneix Escola Valenciana i li reconeix la faena que fa, en un país on el govern, el Consell, no fa gens d’esforç per promoure el valencià en cap àmbit. En consonància amb aquesta política antivalenciana, el nostre ajuntament li ha atorgat 500 euros.

En canvi, l’Associació Cultural Cardona Vives, que poca gent sap que existeix per la poca activitat que té i que si ens sona d’alguna cosa és per tindre el mateix nom que una cèntrica plaça, ha rebut el triple: 1.500 euros.  Si burxem un poc, però, trobem que aquesta associació propugna que el valencià és una llengua diferent del català, en contra de tota la romanística internacional i de la legalitat vigent, per cert. Si continuem mirant qui forma aquesta entitat, veiem que el seu president és Gonzalo Romero, actual regidor del PP al nostre ajuntament, i antic militant d’Unió Valenciana a la nostra ciutat.

És així com promou el PP castellonenc el valencià: atorgant el triple de diners a una entitat local secessionista, amb escassa activitat, que a una entitat d’àmbit nacional valencià, que destaca per la contínua defensa de l’ús del nostre idioma.

22-06-2011

Després de les eleccions municipals i valencianes del 22 de maig, en què el BLOC -Compromís ha tret els millors resultats de la història del nacionalisme valencià, el grup municipal nacionalista a Ca la Vila sembla que continuarà usant els noms que rebien els nostres càrrecs abans de la desfeta d’Almansa.

Així sembla desprendre’s del discurs d’acceptació del càrrec d’Enric Nomdedéu, en què com ja feia en l’anterior mandat es va referir als regidors com a “jurats”. Però no és aquest l’únic nom que la divisió provincial (més que no pas el decret de Nova Planta) va substituir en l’administració local valenciana.  Des del mateix nom de l’Ajuntament, que en dret valencià es coneixia (i encara perdura el nom popularment, tant de temps després!) com “Casa de la Vila”, fins a càrrecs com l’interventor (“mostassaf”) o el secretari general (“escribà”) .  Sense oblidar el policia local (“cap de guaita”), el recaptador (“peiter”) o el departament d’urbanisme (“Junta de Murs e Valls”).

Segons el doctor en Dret Vicent Franch, són aquests els noms que caldria recobrar, vist el manament del nou Estatut Valencià de 2006. Esperem que els mateixos que van impulsar i votar la petita reforma de la carta magna valenciana es creguen la norma que van aprovar i comencen a usar-la també. De moment, Nomdedéu i Brancal ja ho han fet.

Ens arriba una queixa d’uns assistents al concert d’Els Amics de les Arts que va tindre lloc passat dijous, 28 d’abril, a l’Auditori i Palau de Congressos de Castelló.

En concret, la queixa fa referència al comportament d’un cambrer del servei de barra, gestionat per l’empresa Intur, que es va negar a servir una assistent pel fet d’haver-se-li dirigit en valencià. Es veu que el cambrer no entenia que “una cervesa” era el que en castellà diuen de manera tan diferent (“una cerveza”). El treballador es va excusar afirmant que ell, com que era d’Albacete, no estava obligat a “entender tu dialecto”, tot i tindre “una carrera estudiada y estar aquí trabajando de camarero por obligación”. També va fer un seguit d’apreciacions personals de baixa educació i va comminar la resta de cambreres de la barra a “no atendre-la si insistia a demanar en valencià”.

Els usuaris van demanar el full de reclamacions i van deixar per escrit la seua denúncia pel fet de no haver estat atesos per parlar en valencià. El cambrer, en la seua rèplica, va fer gal·la dels seus estudis i, tot ensumant-se les conseqüències del seu comportament, es va desdir de totes les seues afirmacions i va carregar contra la denunciant amb altres acusacions que aquesta òbviament nega.

El Grup Municipal del BLOC estarà en contacte amb els denunciants i seguirà amb atenció l’evolució de la denúncia interposada.

12.4.2011

Ens arriba una queixa sobre el Portal de la Ciutadania, la web d’administració on-line de la Casa de la Vila. Tot i que el lloc té versió valenciana, el nostre informant es queixa que la instància general, així com molta altra documentació, l’ofereixen també en valencià… de boqueta, perquè un cop l’has oberta, et trobes que no es pot imprimir. Només pots imprimir-te-la si optes per la versió en castellà. Imagineu si fóra al contrari? Els crits defensors del (fals) bilingüisme se sentirien des de ben lluny, des de les redaccions dels periòdics espanyolistes fins a les oficines dels defensors del poble espanyol.

Tot això, a banda del típic tripijoc que has de patir per a continuar llegint la versió valenciana: Quan estàs en una pàgina en què ja t’havies vist obligat a fer clic en la senyereta perquè per defecte t’ofereixen la versió castellana, si prems un link a una altra pàgina, el normal seria que et passaren a la versió valenciana d’eixa pàgina. Doncs no. Si estàs en la presentació del Portal de la Ciutadania, en versió valenciana perquè ja ho has triat prèviament, si fas clic per entrar al Portal en si, et passen a la versió castellana, i has de tornar a demanar el canvi de llengua. “Sin que se note el cuidado”, que dirien els seus avantpassats ideològics…

El regidor del Bloc a l’Ajuntament, Enric Nomdedéu, ha indicat que farà totes les gestions que puga perquè aquest no siga un altre granet d’arena que seguisca augmentant el desert que és el valencià en la nostra Casa de la Vila.

17.3.2011

I passa pel passeig Ribalta, si hem de fer cas del monòlit que ha erigit l’Ajuntament en l’emblemàtic parc, al costat del nou carril per al Tram.

Bromes a banda, la badada en la redacció de la versió valenciana de la inscripció deixa palesa la política del PP sobre el valencià. Res no es fa ni es pensa en la nostra llengua, sinó en castellà, i després, si és necessari o convenient, se’n fa una traducció a l’idioma propi.

Eixa pràctica comporta, però, uns perills, com ara que no se’n facen bones traduccions, i en lloc de parlar del metre (la unitat de mesura) es parle del metro (que és un tren metropolità). O que l’amidament que va fer Pierre Méchain es convertisca, per influx del castellà, en *medició. O que el citat patró de mesura aparega també com “patró de *medició“. Si ho hagueren dit directament en valencià, els hauria eixit molt més bé!

15.03.2011

La Valencian International University, nova universitat que el Consell s’ha tret de la mànega per contrarestar les universitats de tota la vida, que el PP considera ‘hostils’, ha començat a oferir ja els seus estudis a la nostra ciutat, on té la seu física.

Aquesta universitat virtual, que és com ara diuen a la universitat oberta (o universitat a distància), és, de moment, tot un monument a la política d’aparador que va començar a practicar el govern del PSOE i ha elevat a la màxima potència el seu successor, el PP.

Per començar, el nom li l’han posat en anglés. Fa molt internacional, sembla. Doncs no; fa estranger. L’UIV, Universitat Internacional Valenciana, seria tan internacional com la VIU i oferiria els mateixos crèdits en anglès que la VIU. Però el contingut per al PP no importa: importa la façana. I clar, una façana en anglés sembla que lluïsca més que en valencià, encara que a l’interior només hi haja castellà.

És ací on volíem arribar. Quines seran les llengües de docència i de relació en aquesta entitat? De moment, el centre només ofereix un grau (en Mestre/a) i dos màsters oficials, a banda d’altres cursos no reglats. El grau en Mestre/a el fa conjuntament amb una altra universitat, que no és cap de les altres universitats públiques valencianes, sinó… la universitat catòlica Sant Vicent Màrtir, que no ofereix res en valencià. Quant als dos màsters, res no diu de la llengua docent, però pel temari sembla que en anglés tampoc no seran.

Quant a la llengua de relació, si ens hem de fiar del principal mitjà de comunicació d’una universitat que es vol no presencial, la web, el panorama és decebedor. De moment almenys, es presenta en castellà, amb una pestanyeta que diu “valencià” però que duu a la mateixa pàgina… en castellà també. Només furgant un poc apareix secundàriament (i en alguns continguts només) la versió valenciana.

10.2.2011

La Generalitat va presentar ahir en un acte propagandístic a la Ciutat de les Arts la traducció al valencià que havien encarregat a Microsoft del seu sistema operatiu Windows i del paquet d’ofimàtica Office. Tanmateix, no es tractava d’una traducció a l’ús, que ja tenim disponible en versió catalana des de fa anys, sinó d’una “subtitulació” del programa en castellà (o en anglés) que es fa automàticament quan es deté el ratolí damunt d’alguna de les paraules espanyoles (o angleses).

El portaveu del BLOC a les Corts Valencianes, Enric Morera, ha presentat tres interessants preguntes al President Camps sobre aspectes que en el fastuós acte de presentació el Sr. Camps i la Sra. Barberà no van ni tan sols esmentar: Quants diners han pagat a Microsoft, per què no s’ajuda als programaris lliures que fa anys que fan productes en valencià, i si pensen fomentar l’intercanvi amb els programaris lliures.

Per la seua banda, Softcatalà i Softvalencià han denunciat les estratègies antivalencianes que s’amaguen darrere d’estes operacions de màrqueting del PP valencià. Afirmen que ”El Windows i l’Office subtitulats releguen el valencià fora dels estàndards internacionals de traducció de programari”. Vegeu ací tota l’explicació de la falla que fan, amb tota mena de detall de les actuacions que ha estat fent el PP per a entrebancar una autèntica difusió del programari en valencià (entre altres, canviar els codis informàtics de l’idioma (ca, ca_ES, ca-valencia, etc.) per uns d’inventats què no siguen compatibles amb la resta de productes en català.

Amb esta traducció, que Camps i companyia pretene vendre com a “defensa” del valencià allò que en realitat és un intent d’amagar els productes informàtics que fa anys que tenim disponibles en valencià, i que el Consell no ha promocionat gens (perquè no podia traure rendiment electoral d’una cosa que no han fet ells, clar).

7.2.2011

La Policia Local ha posat en marxa un nou sistema d’anotació de les denúncies per a sancionar les infraccions de trànsit. Ara, en lloc d’apuntar les dades del vehicle i conductor, la infracció comesa, la sanció proposada i l’agent denunciant a mà, es fa amb una maquineta amb impressora incorporada.

Tot un avantatge si tenim en compte la lletra de metge que tenen molts dels policies, però… tota una burla als castellonencs perquè tot l’imprès està redactat exclusivament en castellà. Del model bilingües que abans editava l’Ajuntament s’ha passat a este modern imprès que, tot i oferir millors eines per a incloure el valencià, l’ignora completament (excepte en la part de darrere, on al final del tot s’inclou una versió en valencià de les instruccions per al denunciat).

El que sembla que tampoc ha canviat és el costum dels agents de no emplenar mai el formulari en valencià.

A banda de tot este nou atac al valencià, el ciutadà que ens ha fet arribar el nou model es queixa, amb raó, que si interposa un recurs demanant la nul·litat de la notificació s’arrisca a perdre el dret a obtindre el 50% de descompte en la multa. Per actuacions prèvies del departament de Sancions li hem informat que eixa és la conseqüència més previsible: no anul·len la notificació, sinó que la tradueixen i consideren l’escrit com un recurs, de manera que ja no atorguen la bonificació. Si això no és discriminació per raó de llengua, que vinguen els de Ciutadans, el Defensor del Pueblo espanyol, la senyora Rosa Díez o el senyor Mario Vargas i que ens ho expliquen.

Per la nostra banda, el Grup Municipal del BLOC presentarà una enèrgica protesta en la comissió corresponent i, si cal, en el Ple. També hem aconsellat al denunciat que presente una queixa al Síndic de Greuges, amb el model que li hem facilitat.